1<!DOCTYPE html><html lang="ca"><head><meta charset="utf-8"><meta http-equiv="X-UA-Compatible" content="IE=edge"><meta name="viewport" content="width=device-width,initial-scale=1"><title>La història de Renfe i ADIF. La via ampla a Espanya</title><meta name="description" content="Història de Renfe. Creació, evolució de la xarxa ferrovià ria espanyola de via ampla i normal. Trens, serveis ferroviaris i evolució de la xarxa."><meta name="generator" content="Publii Open-Source CMS for Static Site"><link rel="canonical" href="https://wefer.com/renfe-adif-historia-de-la-via-ampla/"><link rel="alternate" type="application/atom+xml" href="https://wefer.com/feed.xml" title="wefer.com, Web Ferrovià ria - RSS"><link rel="alternate" type="application/json" href="https://wefer.com/feed.json" title="wefer.com, Web Ferrovià ria - JSON"><meta property="og:title" content="Renfe / ADIF: història de la via ampla"><meta property="og:image" content="https://wefer.com/media/posts/8/P1030826.JPG"><meta property="og:image:width" content="3648"><meta property="og:image:height" content="2736"><meta property="og:site_name" content="wefer.com, Web Ferrovià ria"><meta property="og:description" content="Història de Renfe. Creació, evolució de la xarxa ferrovià ria espanyola de via ampla i normal. Trens, serveis ferroviaris i evolució de la xarxa."><meta property="og:url" content="https://wefer.com/renfe-adif-historia-de-la-via-ampla/"><meta property="og:type" content="article"><link rel="shortcut icon" href="https://wefer.com/media/website/logo-2020-ico.png" type="image/png"><link rel="stylesheet" href="https://wefer.com/assets/css/style.css?v=6d6cf38d016e094e9cdc73e9152b6d30">
1<script type="application/ld+json">{"@context":"http://schema.org","@type":"Article","mainEntityOfPage":{"@type":"WebPage","@id":"https://wefer.com/renfe-adif-historia-de-la-via-ampla/"},"headline":"Renfe / ADIF: història de la via ampla","datePublished":"2020-04-01T12:58+02:00","dateModified":"2025-11-19T11:05+01:00","image":{"@type":"ImageObject","url":"https://wefer.com/media/posts/8/P1030826.JPG","height":2736,"width":3648},"description":"Història de Renfe. Creació, evolució de la xarxa ferrovià ria espanyola de via ampla i normal. Trens, serveis ferroviaris i evolució de la xarxa.","author":{"@type":"Person","name":"Marçal Guardiola","url":"https://wefer.com/authors/marcal-guardiola/"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Marçal Guardiola","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https://wefer.com/media/website/logo-2020-b-2.gif","height":81,"width":320}}}</script>
1<noscript><style>img[loading] { 2 opacity: 1; 3 }</style></noscript><meta name="author" content="Marçal Guardiola Sanchez">
vendor: 63 bytes, line 3
3<script async src="https://www.googletagmanager.com/gtag/js?id=
3G-5G2469F4EE
vendor: 11 bytes, line 3
3"></script>
3<script>
vendor: 134 bytes, lines 3-7
3window.dataLayer = window.dataLayer || []; 4 function gtag(){dataLayer.push(arguments);} 5 gtag('js', new Date()); 6 7 gtag('config', '
7G-5G2469F4EE
vendor: 3 bytes, line 7
7');
7</script>
7<script>document.onmousedown = right; 8 document.onmouseup = right; 9 function right(e) { 10 var msg = "© WEFER 1997-2025\n\nEl contenido de esta página se encuentra protegido por Copyright y registrado.\nCualquier uso sin autorización será perseguido legalmente.\nEn caso de querer usar este contenido, contacte con el autor en:\n\[email protected]\n"; 11 if (navigator.appName == 'Netscape' && e.which == 3) { 12 alert(msg); 13 return false; 14 } 15 if (navigator.appName == 'Microsoft Internet Explorer' && event.button==2) { 16 alert(msg); 17 return false; 18 } 19 else return true; 20 }</script>
20<script>document.ondragstart = function () { return false; }; 21 document.onselectstart = function () { return false; };</script>
21<script>document.onmousedown = right; 22 document.onmouseup = right; 23 function right(e) { 24 var msg = "© WEFER 1997-2025\n\nEl contenido de esta página se encuentra protegido por Copyright y registrado.\nCualquier uso sin autorización será perseguido legalmente.\nEn caso de querer usar este contenido, contacte con el autor en:\n\[email protected]\n"; 25 if (navigator.appName == 'Netscape' && e.which == 3) { 26 alert(msg); 27 return false; 28 } 29 if (navigator.appName == 'Microsoft Internet Explorer' && event.button==2) { 30 alert(msg); 31 return false; 32 } 33 else return true; 34 }</script>
34<script>document.ondragstart = function () { return false; }; 35 document.onselectstart = function () { return false; };</script>
35<script>document.addEventListener("DOMContentLoaded", function() { 36 // Inicializar el selector de idioma según los divs presentes 37 function initLanguageSelector() { 38 var languageSelector = document.getElementById("languageSelector"); 39 40 if (!languageSelector) { 41 console.error("Error: No s'ha trobat l'element #languageSelector."); 42 return; 43 } 44 45 // Esborrar totes les opcions existents 46 while (languageSelector.firstChild) { 47 languageSelector.removeChild(languageSelector.firstChild); 48 } 49 50 var availableLangs = []; 51 52 if (document.getElementById("textCat")) { 53 availableLangs.push({value: "ca", text: "Català "}); 54 } 55 if (document.getElementById("textEsp")) { 56 availableLangs.push({value: "es", text: "Español"}); 57 } 58 if (document.getElementById("textEng")) { 59 availableLangs.push({value: "en", text: "English"}); 60 } 61 if (document.getElementById("textFra")) { 62 availableLangs.push({value: "fr", text: "Français"}); 63 } 64 65 if (availableLangs.length > 0) { 66 availableLangs.forEach(function(lang) { 67 var option = document.createElement("option"); 68 option.value = lang.value; 69 option.text = lang.text; 70 languageSelector.appendChild(option); 71 }); 72 } else { 73 languageSelector.style.display = "none"; 74 } 75} 76 77 78 initLanguageSelector(); 79 80 // Detectar el idioma del navegador y actualizar el selector 81 var userLang = navigator.language || navigator.userLanguage; 82 updateLanguage(userLang.substring(0, 2)); 83 84 // Listener para cambios en el selector de idioma 85 document.getElementById("languageSelector").addEventListener("change", function() { 86 updateLanguage(this.value); 87 }); 88}); 89 90// Función para actualizar el idioma 91function updateLanguage(lang) { 92 // Esconder todos los divs 93 var langs = ['Cat', 'Esp', 'Eng', 'Fra'];
94 langs.forEach(function(l) { 95 var element = document.getElementById("text" + l); 96 if (element) { 97 element.style.display = "none"; 98 } 99 }); 100 101 // Mostrar el div correspondiente al nuevo idioma 102 var selectedElement; 103 switch(lang) { 104 case "ca": 105 selectedElement = document.getElementById("textCat"); 106 break; 107 case "es": 108 selectedElement = document.getElementById("textEsp"); 109 break; 110 case "fr": 111 selectedElement = document.getElementById("textFra"); 112 break; 113 default: 114 selectedElement = document.getElementById("textEng"); 115 break; 116 } 117 118 if (selectedElement) { 119 selectedElement.style.display = "block"; 120 } else { 121 selectedElement = document.getElementById("textEng"); 122 selectedElement.style.display = "block"; 123 } 124 125 // Actualizar el selector para reflejar el cambio 126 var languageSelector = document.getElementById("languageSelector"); 127 if (languageSelector) { 128 languageSelector.value = lang; 129 } 130} 131 132function capitalizeFirstLetter(string) { 133 return string.charAt(0).toUpperCase() + string.slice(1); 134}</script>
134<script async src="https://cse.google.com/cse.js?cx=901ea5833fa8e41bf"></script>
134</head><body class="post-template"><div class="container js-container"><nav class="menu"><ul class="navbar__menu"><li class="active"><a href="https://wefer.com/renfe-adif-historia-de-la-via-ampla/" target="_self">Renfe / ADIF: història</a></li><li><a href="https://wefer.com/renfe-adif-el-material-mobil/" target="_self">Renfe / ADIF: material mòbil</a></li><li class="has-submenu"><a href="https://wefer.com/renfe-adif-les-estacions/" target="_self">Renfe / ADIF: estacions</a><ul class="navbar__submenu"><li><span>----</span></li></ul></li><li><a href="https://wefer.com/fgc-la-historia/" target="_self">FGC: història</a></li><li><a href="https://wefer.com/fgc-les-estacions/" target="_self">FGC: estacions</a></li><li><a href="https://wefer.com/fgc-el-material-mobil/" target="_self">FGC: material mòbil</a></li><li><span>----</span></li><li><a href="https://wefer.com/metro-de-barcelona-les-estacions-2/" target="_self">Metro de Barcelona: història</a></li><li><a href="https://wefer.com/metro-de-barcelona-les-estacions/" target="_self">Metro de Barcelona: estacions</a></li><li class="has-submenu"><a href="https://wefer.com/metro-de-barcelona-material-mobil/" target="_self">Metro de Barcelona: material mòbil</a><ul class="navbar__submenu"><li><span>----</span></li></ul></li><li><a href="https://wefer.com/historia-del-ferrocarril-espanol/" target="_self">El ferrocarril espanyol abans de 1941</a></li><li><a href="https://wefer.com/maquetismo-ferroviario-escala-h0-n-etc/" target="_self">Modelisme ferroviari (ferromodelisme)</a></li><li><a href="https://wefer.com/museos-ferroviarios/" target="_self">Museus ferroviaris</a></li></ul></nav><div class="container__content"><header class="top"><div class="top__item"><a class="logo" href="https://wefer.com/"><img src="https://wefer.com/media/website/logo-2020-b-2.gif" alt="wefer.com, Web Ferrovià ria" width="320" height="81"></a></div><div class="top__item top__item--right"><button class="menu-toggle js-menu-toggle" aria-label="Menu" aria-expanded="false"><span class="menu-toggle-box"><span class="menu-toggle-inner">Menu</span></span></button></div></header><main class="main post"><article class="content"><div class="main__left"><figure class="hero"><img src="https://wefer.com/media/posts/8/P1030826.JPG" srcset="https://wefer.com/media/posts/8/responsive/P1030826-xs.JPG 300w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/P1030826-sm.JPG 480w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/P1030826-md.JPG 768w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/P1030826-lg.JPG 1024w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/P1030826-xl.JPG 1280w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/P1030826-2xl.JPG 1600w" sizes="(min-width: 1800px) 50vw, (min-width: 900px) 40vw, 100vw" loading="eager" height="2736" width="3648" alt=""></figure><header><h1>Renfe / ADIF: història de la via ampla</h1></header></div><div class="main__right"><div class="banner banner--before-content"><div id="simple_website_translator"></div><p></p></div><div class="content__entry"><p><em><a href="#non-existing-post-with-id-17">Inicio</a> --> </em><strong>Renfe / ADIF: història de la via ample</strong></p><p> </p><h3 id="mcetoc_1e9t0ghkg1"><figure class="post__image post__image--center"><img loading="lazy" src="https://wefer.com/media/posts/8/logo-renfe-historia.gif" alt="Logos de Renfe" width="1100" height="150"></figure></h3><p> </p><div class="post__toc"><h3>Contingut:</h3><ul><li><a href="#mcetoc_1e9shs63r1">De 1941 a 1961: la creació de RENFE</a></li><li><a href="#mcetoc_1e4u0bq9t0">De 1962 a 1972: modernització de la xarxa de via ampla i inici de la crisi</a><ul><li><a href="#mcetoc_1e9svbi040">Pla Decennal de modernització de 1964 a 1973</a></li></ul></li><li><a href="#mcetoc_1e4u0hvr62">De 1973 a 1984: la culminació de la crisi</a></li><li><a href="#mcetoc_1e4u0j74j3">1985: el gran tancament de lÃnies ferrovià ries a Espanya</a></li><li><a href="#mcetoc_1e4u1gbjv6">1986-1992: un nou impuls al ferrocarril</a></li><li><a href="#periode1993">1993-2004: la consolidació. Comença el camà cap a la liberalització</a></li><li><a href="#periode2004">2004-2016: lâAVE es consolida i les rodalies creixen mentre es redueixen la resta de trà fics</a></li><li><a href="#periode2017">2017-actualitat (2020): unió amb FEVE i la competència</a></li></ul></div><hr><h3 id="mcetoc_1e9shs63r1">De 1941 a 1961: la creació de RENFE</h3><p>Quan acaba la Guerra Civil Espanyola el 1939, el nou règim dictatorial liquida les empreses ferrovià ries privades de via ampla existents fins aquell moment (<a href="https://wefer.com/historia-del-ferrocarril-espanol/">vegeu història anterior</a>) i incauta les lÃnies.</p><p>Després dâun temps dâexplotació provisional, es publica la "<em><strong>Llei de Bases dâOrdenació Ferrovià ria i dels Transports per Carretera</strong></em>", per la qual el dia <strong>24 de gener de 1941</strong> es crea una nova empresa estatal que gestionarà les lÃnies <strong>dâample espanyol (1.668 mm)</strong> durant les dècades següents: sâanomena <strong>RENFE (<em>Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles</em>)</strong> i constitueix la major operació de nacionalització dâEuropa fins aquell moment.</p><p>Els ferrocarrils de via estreta, els tramvies, etc., queden exclosos dâaquesta operació, amb lâexcepció dels ferrocarrils Cercedilla-Navacerrada (Madrid, via mètrica) i el ferrocarril elèctric del Guadarrama (Madrid, via de 800 mm), que també passen a RENFE. Tot aquest procés, en realitat, va ser un <strong>rescat anticipat de les concessions ferrovià ries</strong> que, igualment, haurien revertit a lâEstat tard o dâhora. Les lÃnies estaven molt malmeses per la Guerra Civil, i les companyies, que difÃcilment podien obtenir benef
134icis i que ja acumulaven una llarga temporada de crisi, <strong>no tenien ni capacitat ni interès a reparar-les</strong>.</p><p> </p><figure class="post__image post__image--center"><img loading="lazy" src="https://wefer.com/media/posts/8/renfe-1941.jpg" alt="Renfe 1941" width="678" height="539" sizes="(min-width: 1500px) calc(7.87vw + 610px), (min-width: 900px) calc(44.48vw + 68px), (min-width: 780px) calc(8vw + 604px), calc(84.35vw + 23px)" srcset="https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1941-xs.jpg 300w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1941-sm.jpg 480w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1941-md.jpg 768w"></figure><p>La nova empresa pública neix amb <strong>12.401 km de vies</strong>, amb tipus dâexplotació, reglaments, maquinà ria, etc. molt diferents i sense cap està ndard concret, a causa de les molt variades companyies de les quals procedien. A causa dâaixò, les dues primeres tasques de la nova RENFE serien <strong>reconstruir i unificar la xarxa ferrovià ria</strong> espanyola.</p><p>A tots aquests problemes, cal sumar-hi lâ<strong>aïllament internacional</strong> que va patir Espanya durant tots els anys quaranta a causa de la derrota dels règims feixistes europeus dâAlemanya (Hitler) i Ità lia (Mussolini), amb els quals sâhavia alineat el dictador Franco i amb els quals sâhavien donat suport mútuament.</p><p>Espanya havia quedat molt malmesa, i la població es dedicava únicament a lâ<strong>economia de subsistència</strong>. Davant la manca de recursos, gran part de la reconstrucció sâencomanà , mitjançant treballs forçats, als presoners republicans.</p><p>Lâany <strong>1949</strong>, amb les necessitats bà siques ja cobertes, es passa a la segona fase de recuperació: sâaprova el â<em><strong>Pla General de Reconstrucció i Reformes Urgents</strong></em>â, les caracterÃstiques bà siques del qual són:</p><ul><li><strong>Compra de nou material unificat</strong>. Es concretarà en 200 locomotores, 5.000 vagons de mercaderies i 400 cotxes de viatgers.</li><li><strong>Millora de lÃnies</strong>, incloent noves electrificacions.</li></ul><p>A principis dels anys 50, lâactitud dels països occidentals que fins aquell moment havien aïllat Espanya canvia radicalment en aparèixer lâamenaça del comunisme soviètic. <strong>Els Estats Units accepten el règim de Franco</strong> i comencen a col·laborar-hi. Un dels principals fruits dâaquesta col·laboració és lâanomenada âAjuda Americanaâ, consistent en una pluja de milions que el govern dels EUA va donar a Franco perquè fossin invertits a Espanya. Com a contrapartida, els americans instal·laven bases militars a Espanya i sâasseguraven que la majoria de contractes de nou material de qualsevol tipus fossin adjudicats a empreses americanes.</p><p>Grà cies a lâAjuda Americana, es van poder comprar locomotores dièsel de lÃnia, com les 316 i 318, es va poder desenvolupar el âPla General dâElectrificacióâ i comprar noves locomotores elèctriques, etc. Paral·lelament, el final de lâaïllament als anys 50 i la millora de lâeconomia que això representava, va fer que, a poc a poc, el ferrocarril espanyol comencés a evolucionar i no tot es limités a la reconstrucció i la subsistència que havien caracteritzat tota la dècada anterior.</p><p>Un nou tren comença a moureâs per les vies espanyoles, concretament entre Hendaia i Madrid: és el Talgo II (primera versió comercial). Igualment, en aquesta època comença lâautomatització del ferrocarril amb el primer CTC (Centre de Trà nsit Centralitzat) instal·lat entre Ponferrada i Brañuelas.</p><hr><h3 id="mcetoc_1e4u0bq9t0">De 1962 a 1972: modernització de la xarxa de via ampla i inici de la crisi</h3><p>A finals dels anys 50, es trenca la recuperació que sâhavia anat produint des dels inicis dâaquella dècada. Com a conseqüència, el Banc Mundial presenta un informe, lâany 1962, en el qual recomana al govern espanyol una sèrie de canvis en lâeconomia del paÃs.</p><p>En lâapartat referit al ferrocarril, aconsella abandonar les inversions en noves lÃnies i centrar exclusivament lâesforç pressupostari a millorar la xarxa existent en aquell moment, en general encara en un estat molt precari. A més, a partir dels anys 60 comença a popularitzar-se entre gairebé tots els nivells de la societat la tinença dâautomòbil propi, cosa que provoca que el ferrocarril vagi perdent quota de mercat dâuna manera continuada i alarmant.</p><p> </p><figure class="post__image post__image--center"><img loading="lazy" src="https://wefer.com/media/posts/8/renfe-1968.jpg" alt="Renfe 1968" width="913" height="733" sizes="(min-width: 1500px) calc(7.87vw + 610px), (min-width: 900px) calc(44.48vw + 68px), (min-width: 780px) calc(8vw + 604px), calc(84.35vw + 23px)" srcset="https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1968-xs.jpg 300w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1968-sm.jpg 480w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1968-md.jpg 768w"><figcaption>
134Xarxa de RENFE l'any 1968</figcaption></figure><h4 id="mcetoc_1e9svbi040">Pla Decennal de modernització de 1964 a 1973</h4><p>Com a resposta, el Govern espanyol elabora el âPla Decennal de modernització de 1964 a 1973â, on es contemplava:</p><ul><li><strong>Renovació de 7.500 km de via</strong> (en aquell moment, més de 7.000 km de via tenien més de 35 anys).</li><li>Construcció de sis <strong>noves estacions de mercaderies</strong>.</li><li>Compra de més de <strong>800 locomotores noves</strong> per completar la substitució de la tracció de vapor per la tracció elèctrica i dièsel.</li><li>Compra de <strong>13.000 nous vagons</strong> de mercaderies.</li><li>Compra de <strong>nous ferrobús, automotors i cotxes</strong> de viatgers.</li><li><strong>Millora del confort</strong> als trens, eliminant la tercera classe i creant places de lliteres.</li><li>Millores generals en <strong>sistemes de comunicació</strong>, senyalització i seguretat.</li></ul><p>Dâaltra banda, els resultats dâaquest pla, de la crisi i de les recomanacions del Banc Mundial serien diversos:</p><ul><li><strong>Paralització dâobres</strong> de noves lÃnies que estaven en construcció en aquell moment:<ul><li>Anul·lació del Santander-Mediterrani (entre Cidad Dosante i Santander).</li><li>Anul·lació del directe dâExtremadura (entre Talavera de la Reina i Villanueva de la Serena).</li><li>Anul·lació de la lÃnia Baeza - Albacete - Utiel - Terol - Alcañiz - Lleida - Saint Girons (de la qual només es va construir el tram Lleida - La Pobla de Segur).</li></ul></li></ul><p>Els primers resultats dâaquest pla van ser:</p><ul><li><strong>Nous trens TER</strong>, que assolien la molt bona velocitat, per a lâèpoca, de 120 km/h, tot i que alguns països com França ja començaven a tenir trens circulant a 200 km/h.</li><li><strong>Unificacions de les estacions</strong> a les grans ciutats, amb la inauguració de Barcelona-Sants i Madrid-ChamartÃn.</li></ul><p> </p><hr><h3 id="mcetoc_1e4u0hvr62">De 1973 a 1984: la culminació de la crisi</h3><p>Aquest perÃode comença marcat per la mediocritat en lâevolució del ferrocarril. <strong>El transport per carretera sâha generalitzat</strong> i va desplaçant el transport per ferrocarril a quotes de mercat irrisòries.</p><p>El govern centra tots els seus esforços en la millora de les comunicacions per carretera, tant en llargues distà ncies com en curtes, mentre el ferrocarril és vist tant pel govern com per la major part de la societat com un mitjà obsolet que no mereix noves inversions, amb la qual cosa entra en un perÃode de clara decadència i deixadesa.</p><p> </p><figure class="post__image post__image--center"><img loading="lazy" src="https://wefer.com/media/posts/8/renfe-1980.jpg" alt="Renfe 1980" width="1200" height="915" sizes="(min-width: 1500px) calc(7.87vw + 610px), (min-width: 900px) calc(44.48vw + 68px), (min-width: 780px) calc(8vw + 604px), calc(84.35vw + 23px)" srcset="https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1980-xs.jpg 300w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1980-sm.jpg 480w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1980-md.jpg 768w"><figcaption>Plà nol de la xarxa de RENFE a principis de la dècada de 1980. Ministeri de Foment</figcaption></figure><p>La crisi energètica mundial de lâany 1973 accentua encara més aquesta tendència. Tot i que semblava que el ferrocarril es podria beneficiar de lâincrement dels preus del petroli que frenava el transport per carretera, la xarxa obsoleta, la manca de mitjans per prestar un servei amb un mÃnim de qualitat i el retall general de pressupostos fan que la qualitat del servei continuï empitjorant.</p><p><strong>A partir de la mort del dictador Franco el 1975</strong>, el paÃs entra en la transició cap a la democrà cia, en un perÃode poc clar polÃticament i que no afavoreix cap polÃtica definida cap al ferrocarril. Tanmateix, a poc a poc es van fent passes cap a la normalització democrà tica i, el 1977, es crea el "Ministeri de Transports". Serà aquest el que, dos anys després, signarà el primer C
134ontracte-Programa amb RENFE, basat en la premissa que lâEstat aportaria els recursos necessaris per a lâexplotació de RENFE, a canvi que aquesta empresa pública es comprometés a millorar el servei i a elaborar un pla dâactuació per aconseguir la recuperació del ferrocarril com un mitjà de transport eficient i modern.</p><p>Els primers passos serien la duplicació de vies en alguns dels principals corredors, la implantació de noves tecnologies per a la millora de lâexplotació com lâASFA (sistema que, entre altres coses, evita passar-se un semà for en vermell) i lâadquisició de nou material remolcat, principalment cotxes llit.</p><p>Els resultats són una millora en temps i ocupació, però de forma molt tÃmida. En arribar la dècada dels 80, lâactitud envers el ferrocarril comença a canviar tÃmidament. Tant els poders públics com la població en general sâadonen que lâautomòbil no és lâúnica solució al problema del transport i que, per moltes carreteres i autopistes que es construeixin, aquestes sempre acaben col·lapsades.</p><p>Paral·lelament, els experts en mobilitat alerten que el ferrocarril és un transport molt més eficient que la carretera, a la vegada que més ecològic i, per tant, més barat. Ãs a partir dâaquà quan sâadonen que la solució al problema pot ser el ferrocarril oblidat. Aquest canvi dâactitud propicia, el 1979, lâaparició del que havia de ser el gran revulsiu per al ferrocarril espanyol: el "Pla General de Ferrocarrils", un pla a 12 anys vista que preveia grans inversions a tota la xarxa per modernitzar-la. Però poc després, lâany 1982, el govern va canviar i els nous gestors van decidir cancel·lar el pla, considerant-lo excessiu per a les possibilitats econòmiques del paÃs en aquell moment.</p><p>Per entendre el que va passar a partir dâaquell moment, cal entendre la situació que es vivia. A principis dels 80, la xarxa dâautovies era prà cticament inexistent i Madrid era (amb Lisboa per raons òbvies) lâúnica capital europea occidental que no tenia cap autovia/autopista que la connectés amb la resta dâEuropa. Molts altres serveis bà sics estaven igualment en una situació molt precà ria.</p><p>Amb la mirada posada en lâentrada dâEspanya a la Comunitat Econòmica Europea (avui Unió Europea), es va veure la necessitat âdâarreglarâ el paÃs per dotar-lo dâunes infraestructures modernes que permetessin a les empreses espanyoles, fins aquell moment protegides per lâaïllament i els aranzels, fer front a lâentrada de productes estrangers. Per tot això, es va decidir actuar urgentment en totes les infraestructures del paÃs, però com que la situació econòmica no era gaire bona, el primer que calia era racionalitzar.</p><p>En aquest marc, el 27 de febrer de 1984, se signa el primer "Contracte-Programa" entre RENFE i lâEstat espanyol. Ãs la primera vegada que sâassumeix un acord dâaquest tipus, on les dues parts es comprometen a complir una sèrie dâobligacions, i no com fins aleshores, quan les subvencions eren a fons perdut. En aquest acord, RENFE es comprometia a reduir els costos dâexplotació i a millorar el servei prestat, mentre que lâEstat es comprometia a aportar els recursos necessaris per sanejar lâempresa i planificar el transport per eliminar la competència desigual entre modes de transport.</p><hr><h3 id="mcetoc_1e4u0j74j3">1985: el gran tancament de lÃnies ferrovià ries a Espanya</h3><p>La situació de la xarxa de RENFE, en general, en el moment de la signatura del "Contracte-Programa", era molt dolenta. Existien infinitat de lÃnies amb trà fics irrisoris i amb temps de viatge gens competitius, però que tenien alts costos de manteniment.</p><p>AixÃ, <strong>RENFE concentrava el 65% dels seus trà fics en només 5.000 km de via</strong>, mentre que un 20% de la xarxa únicament transportava el 2% dels passatgers totals, cosa que suposava una important necessitat de recursos (12.000 milions de pessetes de 1984, cada any) per acabar donant un mal servei (pocs trens i en condicions penoses), donat lâestat dâabandonament que presentaven la majoria de lÃnies per la falta dâinversió de les dècades anteriors.</p><p>Per acabar amb aquesta situació, el contracte-programa de 1984 incloïa una clà usula que seria crucial en la història del ferrocarril espanyol: a partir de lâ1 de gener de 1985, <strong>lâEstat deixaria de subvencionar qualsevol lÃnia que pogués considerar-se âaltament deficità riaâ</strong>. Aquesta consideració era totalment objectiva: qualsevol lÃnia que no aconseguÃs cobrir, com a mÃnim, un 23% dels seus costos a partir dels ingressos que generés seria considerada âaltament deficità riaâ. Les conseqüències serien el tancament de 3.065 km de via.</p><p>Davant les protestes que el pla va suscitar, finalment es va limitar la quantitat de lÃnies tancades. A més, algunes Comunitats Autònomes van decidir fer lâesforç econòmic necessari per mantenir en funcionament algunes lÃnies del seu territori, mentre que altres Comunitats no es van interessar a salvar les seves lÃnies. Finalment, aquesta fou la situació en què van quedar les lÃnies altament deficità ries:</p><p> </p><div align="center"><center><table id="AutoNumber1" class="align-center" style="width: 95.0156%;" border="1"><tbody><tr><td style="background-color: #000000; width: 100.009%;" colspan="3" align="center"><span style="font-size: 14pt; color: #ffff00;"><strong>LÃnies de via ampla altament deficità ries segons definició contracte-programa de 1984</strong></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#868686"><strong><span style="color: #ffffff;">Trajecte</span></strong></td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#868686"><strong><span style="color: #ffffff;">Longitud</span></strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#868686"><strong><span style="color: #ffffff;">Estat a partir 1-1-1985</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">Caminreal-Cidad Dosante<i><span style="font-size: small;"><br>(Part del Santander-Mediterráneo)</span></i></td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>434 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong><span style="color: #ff0000;">Tancada</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center">Palazuelo Empalme-Astorga</td><td style="width: 25.9784%;" align="center"><strong>348 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Valladolid-Ariza</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>254 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">Alcantarilla-Guadix</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>241 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><span style="color: #df7000;"><strong>Tancada</strong> <span style="font-size: small;">entre Guadix i Almendricos (161 Km)</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center">Zafra-Huelva</td><td style="width: 25.9784%;" align="center"><strong>181 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center"><span style="color: #008000;"><strong>Oberta, </strong><span style="font-size: small;">subvencionada per la Junta de AndalucÃa</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Zafra-Los Rosales</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>140 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><span style="font-size: small;"><strong>Oberta </strong>només a mercaderies entre Zafra i Llerena. </span></span><span style="color: #008000; font-size: small;">Entre Llerena i Los Rosales, <strong>oberta </strong>subvencionada per la Junta de AndalucÃa</span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Almorchón-Córdoba</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>135 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Huesca-Canfranc</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>135 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong><span style="color: #008000;">Oberta</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center">Granada-Bobadilla</td><td style="width: 25.9784%;" align="center"><strong>123 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center"><span style="color: #008000;"><strong>Oberta, </strong><span style="font-size: small;">subvencionada per la Junta de AndalucÃa</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">Jaén-Campo Real</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>121 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong><span style="color: #ff0000;">Tancada</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center">Utrera-La Roda</td><td style="width: 25.9784%;" align="center"><strong>110 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center"><span style="color: #008000;"><strong>Oberta, </strong><span style="font-size: small;">subvencionada per la Junta de AndalucÃa</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center">Lleida-Pobla de Segur</td><td style="width: 25.9784%;" align="center"><strong>90 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center"><span style="color: #008000;"><strong>Oberta, </strong><span style="font-size: small;">subvencionada per la Generalitat de Catalunya</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">
134Les Franqueses-Ripoll</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>75 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong><span style="color: #008000;">Oberta</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Mérida-Zafra</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>65 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #008000;"><strong>Oberta, </strong><span style="font-size: small;">subvencionada per la Junta de AndalucÃa</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Xà tiva-Alcoi</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>64 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #008000;"><strong>Oberta, </strong><span style="font-size: small;">subvencionada per la Generalitat Valenciana</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">Fuente de San Esteban-La Fregeneda</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>61 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong><span style="color: #ff0000;">Tancada</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center">Ripoll-La Tour de Carol</td><td style="width: 25.9784%;" align="center"><strong>52 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center"><strong><span style="color: #008000;">Oberta</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Gibraleón-Ayamonte</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>49 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #008000;"><strong>Oberta, </strong><span style="font-size: small;">subvencionada per la Junta de AndalucÃa</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Zafra-Jerez de los Caballeros</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>47 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">Puerto de Santa MarÃa-Sanlúcar de Barrameda</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>37 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong><span style="color: #ff0000;">Tancada</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Almendricos-Ãguilas</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>31 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong><span style="color: #008000;">Oberta</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">La Trinidad-Morón</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>31 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">Vara de Quart-LlÃria</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>29 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><span style="color: #df7000;"><strong>Tancada </strong><span style="font-size: small;">entre Riba-Roja i LlÃria (12 Km)</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Albatera-Torrevieja</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>26 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Villacañas-Quintanar</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>25 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Montcada-Les Franqueses</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>22 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong><span style="color: #008000;">Oberta</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">El Coscollar-Cabañal</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>21 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong><span style="color: #ff0000;">Tancada</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">Cinco Casas-Tomelloso</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>19 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong><span style="color: #ff0000;">Tancada</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">Selgua-Barbastro</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>19 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong><span style="color: #ff0000;">Tancada</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">Vadollano-Los Salidos</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>18 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong><span style="color: #ff0000;">Tancada</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Zuera-Gurrea</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>14 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Quintanilla-Barruelo</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>13 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF">Ripoll-Sant Joan de les Abadesses</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong>10 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#DFDFDF"><strong><span style="color: #ff0000;">Tancada</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Toral de los Vados-Villafranca del Bierzo</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>9 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Las Palmas-Grao de Castellón</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>7 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Guillarey-Tuy</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>6 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong><span style="color: #008000;">Oberta</span></strong></td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0">Les Franqueses-Granollers</td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><strong>3 Km</strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#F0F0F0"><span style="color: #df7000;"><strong>Oberta </strong><span style="font-size: small;">només a mercaderies</span></span></td></tr><tr><td style="width: 100.009%;" colspan="3" align="center"> </td></tr><tr><td style="width: 30.9338%;" align="center" bgcolor="#D20044"><strong><span style="color: #ffffff; font-size: large;">TOTAL</span></strong></td><td style="width: 25.9784%;" align="center" bgcolor="#D20044"><strong><span style="color: #ffffff;">3.065 Km altament deficitaris</span></strong></td><td style="width: 43.0971%;" align="center" bgcolor="#990033"><span style="color: #f1c40f;"><strong>913 Km clausurats a tot trà fic el 1985</strong></span></td></tr></tbody></table></center></div><p>
134 </p><figure class="post__image post__image--center"><img loading="lazy" src="https://wefer.com/media/posts/8/renfe-1985.jpg" alt="Renfe 1985" width="1500" height="1297" sizes="(min-width: 1500px) calc(7.87vw + 610px), (min-width: 900px) calc(44.48vw + 68px), (min-width: 780px) calc(8vw + 604px), calc(84.35vw + 23px)" srcset="https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1985-xs.jpg 300w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1985-sm.jpg 480w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1985-md.jpg 768w"><figcaption>Estat de la xarxa després del gran tancament de lÃnies de 1985. Revista Carril 1985</figcaption></figure><p>Cal tenir en compte que, des de la creació de RENFE, <strong>ja sâhavien tancat 550 km de lÃnies de via ampla</strong>, tot i que mai en bloc com va succeir el 1985, sinó de manera aïllada. A més, la tònica de tancament de lÃnies no acabaria aquÃ, ja que en els anys següents moltes de les lÃnies que havien quedat únicament amb servei de mercaderies també serien definitivament clausurades, a més de moltes altres, totalitzant 1.003 km més de lÃnies tancades.</p><p>Concretament, serien les següents:</p><p> </p><div align="center"><center><table id="AutoNumber2" border="1" width="90%" cellspacing="0" cellpadding="0"><tbody><tr><td colspan="5" align="center" bgcolor="#000000" width="95%"><strong><span style="color: #ffff00; font-size: large;">LÃnies de via ampla tancades després de 1985</span></strong></td></tr><tr><td align="center" bgcolor="#C0C0C0"><strong>Trajecte</strong></td><td align="center" bgcolor="#C0C0C0"><strong>Longitud</strong></td><td rowspan="9" align="center" bgcolor="#C0C0C0" width="5%"> </td><td align="center" bgcolor="#C0C0C0"><strong>Trajecte</strong></td><td align="center" bgcolor="#C0C0C0"><strong>Longitud</strong></td></tr><tr><td align="center">Plasencia-Astorga</td><td align="center"><strong>328 Km</strong></td><td align="center">La Trinidad-Morón</td><td align="center"><strong>21 Km</strong></td></tr><tr><td align="center" width="30%">Valladolid-Ariza</td><td align="center" width="15%"><strong>254 Km</strong></td><td align="center" width="30%">Quintanilla-Barruelo</td><td align="center" width="15%"><strong>13 Km</strong></td></tr><tr><td align="center" width="30%">Parla-Ciudad Real</td><td align="center" width="15%"><strong>153 Km</strong></td><td align="center" width="30%">Zuera-Gurrea de Gállego</td><td align="center" width="15%"><strong>12 Km</strong></td></tr><tr><td align="center" width="30%">Segovia-Medina del Campo</td><td align="center" width="15%"><strong>93 Km</strong></td><td align="center" width="30%">Burgos-Villalonquéjar</td><td align="center" width="15%"><strong>12 Km</strong></td></tr><tr><td align="center" width="30%">Gibraleón-Ayamonte</td><td align="center" width="15%"><strong>49 Km</strong></td><td align="center" width="30%">Algodor-Toledo</td><td align="center" width="15%"><strong>8 Km</strong></td></tr><tr><td align="center" width="30%">Albatera-Torrevieja</td><td align="center" width="15%"><strong>26 Km</strong></td><td align="center" width="30%">O'Donnell-Barajas</td><td align="center" width="15%"><strong>6 Km</strong></td></tr><tr><td align="center" width="30%">Villacañas-Quintanar de la Orden</td><td align="center" width="15%"><strong>25 Km</strong></td><td align="center" width="30%">Les Franqueses-Granollers</td><td align="center" width="15%"><strong>3 Km</strong></td></tr><tr><td colspan="2" width="45%"> </td><td colspan="2" width="45%"> </td></tr><tr><td colspan="5" align="center" bgcolor="#990033" width="95%"><span style="color: #ffffff;"><strong>TOTAL: 1.003 Km clausurats després de 1985</strong></span></td></tr></tbody></table></center></div><p align="left">  </p><hr><h3 id="mcetoc_1e4u1gbjv6" align="left">1986-1992: un nou impuls al ferrocarril</h3><p>Lâany 1986, Espanya entra a la <strong>Comunitat Econòmica Europea</strong>, cosa que dona un gran impuls a lâeconomia. Les restriccions i lâaïllament dels temps passats ja han desaparegut i el paÃs es modernitza a marxes forçades. En aquest context, el nivell de vida puja amb força i les ciutats creixen sense parar, induïdes per la bonança econòmica. Les comunicacions per carretera comencen a ser acceptables per a un paÃs europeu.</p><p>Tanmateix, el creixement del parc automobilÃstic desborda les possibilitats de les carreteres, sobretot als accessos a les grans ciutats, que entren en un estat permanent de col·lapse. Per tot això, tant el govern com la societat busquen solucions, i la solució ideal la troben en el ferrocarril. El 1988, i un cop desproveïda la xarxa dels seus trams menys rendibles, comença una aposta ferma per la modernització del ferrocarril.</p><p><strong>Sâaprova el "Pla de Transport Ferroviari" (PTF)</strong>, que ha de marcar les inversions que es duran a terme durant tota la dècada dels anys 90. Aquest pla preveia:</p><ul><li><strong>Desdoblament</strong> de 1.650 km de via.</li><li>Adaptació dels principals corredors a velocitats superiors als <strong>200 km/h</strong>, sobretot en el triangle Barcelona-Madrid-València.</li><li>Eliminació dels <strong>punts conflictius</strong> de la xarxa, com lâaccés saturat a Andalusia des del centre de la PenÃnsula.</li><li>Crear el nou concepte de <strong>nuclis de rodalies</strong>, incorporant freqüències mai vistes fins aquell moment i augmentant la rapidesa i capacitat dels trens.</li><li>Impulsar els trens de <strong>mercaderies purs</strong> i els intermodals, abandonant la resta de trà fics menys rendibles.</li></ul><p>Una de les primeres decisions que es prenen és la substitució de lâ<strong>accés a Andalusia</strong>, totalment col·lapsat pel coll dâampolla que suposava el pas per Despeñaperros. Era el que es denominava NAFA (Nou Accés Ferroviari a Andalusia).</p><p>Però diverses raons van fer que el que només havia de ser una variant de traçat es convertÃs en lâinici dâuna nova era per al ferrocarril espanyol. Per diversos motius, es decideix construir <strong>una lÃnia totalment nova entre Madrid i Sevilla</strong> i fer-la apta per a velocitats de fins a 300 km/h i utilitzant lâample de via internacional, de 1.435 mm. Ãs el començament de lâAVE (Alta Velocitat Espanyola).</p><p>Cap al final de la dècada, els canvis i les inversions que sâestaven començant a fer en el conjunt de la xarxa comencen a donar els seus fruits i, si en els 30 anys anteriors el ferrocarril havia anat perdent passatgers contÃnuament, aquesta tendència no només sâatura sinó que sâinverteix. On primer es nota el canvi de tendència és a les grans ciutats. Les lÃnies de rodalies disparen el seu ús i comença a ser habitual que els trens quedin desbordats per la quantitat de viatgers que volen desplaçar-se.</p><p>RENFE, per primera vegada en molt de temps, es troba que <strong>no té prou trens per absorbir la demanda</strong>. El govern, davant la nova situació, aprova ingents inversions tant en la compra de nous trens (sèrie 446 i sèrie 450) com en lâadaptació de les infraestructures per absorbir el creixement espectacular.</p><p>Igualment, per servir el futur increment de velocitats, sâaprova la renovació del parc de locomotores i, per primera vegada, es compren locomotores capaces de superar els 200 km/h, concretament la <strong>nova sèrie 252</strong>. A mitjans del 1992, sâinaugura el primer tren dâalta velocitat dâEspanya, entre Madrid i Sevilla. Mentrestant, la demanda de rodalies, sobretot a Barcelona i Madrid, continua creixent a ritmes mai vistos.<
134/p><p>Aquests fets converteixen aquest any en un moment molt important en la història del ferrocarril espanyol, ja que, per primera vegada en molts anys, el ferrocarril no només aconsegueix augmentar el nombre de passatgers, sinó que <strong>comença a robar quota de mercat a altres mitjans de transport</strong>, cosa que no passava des de la dècada dels 50.</p><hr><h3 id="periode1993">1993-2004: la consolidació. Comença el camà cap a la liberalització</h3><p>Tots els canvis que estava experimentant el ferrocarril fan que la societat deixi de veureâl com un mitjà de transport obsolet. La nova lÃnia dâ<strong>Alta Velocitat Madrid-Sevilla</strong>, per exemple, aviat acapara la gran majoria dels desplaçaments entre totes dues ciutats, fent baixar ostensiblement la quantitat de viatgers que preferien el cotxe i, el que fou més sorprenent, eliminant prà cticament lâús de lâavió en la mateixa ruta.</p><p>Durant aquests anys, es prepara el següent gran pas que ha de fer el ferrocarril: la liberalització. La Unió Europea decideix que és necessari que el mercat ferroviari deixi dâestar controlat en exclusiva per empreses públiques estatals, i <strong>les xarxes sâhan dâobrir a la competència, a nivell europeu</strong>, eliminant les traves (burocrà tiques i tecnològiques) que impedien el pas de trens entre els diversos Estats de la Unió. Es tracta, en part, de fer el pas contrari al que es va fer amb lâestatalització dels ferrocarrils europeus als anys 40, però mantenint la infraestructura en mans públiques.</p><p>Lâany 1993 sâaprova el nou PTF (Pla de Transport Ferroviari). Aquest pla marcava quines havien de ser les prioritats inversores en els següents 15 anys, i tenia un pressupost de 2,9 bilions de pessetes. Preveia la construcció de LAVs (LÃnies dâAlta Velocitat) que cobrissin la major part del territori, com les Madrid-Barcelona-França, Madrid-Irun i Madrid-València. Igualment, es continua lâesforç inversor a la xarxa de rodalies, però sempre centrant la gran majoria dâinversions en el nucli de Madrid i les seves connexions amb la resta dâEspanya.</p><p>Un altre canvi significatiu és la <strong>separació de les diverses seccions de RENFE en UNEs</strong> (Unitats de Negoci): una gestionarà la infraestructura, una altra la tracció dels trens, una altra el manteniment de la via, una altra els trens de rodalies, una altra els trens de llarg recorregut, etc. La idea era que, fent funcionar independentment cada una dâelles, es clarificava la comptabilitat, es millorava la gestió i, en el futur, es podrien privatitzar algunes si es considerava adequat. El següent pas per a la liberalització és la separació entre qui presta el servei i qui gestiona la infraestructura.</p><p>AixÃ, <strong>es crea el GIF (Gestor dâInfraestructures Ferrovià ries)</strong>, que serà lâencarregat de construir les noves lÃnies i es preveu que en el futur haurà de gestionar tota la xarxa dâinterès general, bà sicament la de via ampla. Aquest organisme, en una primera fase, assumeix la construcció de la lÃnia dâAlta Velocitat entre Barcelona i Madrid.</p><p> </p><figure class="post__image post__image--center"><img loading="lazy" src="https://wefer.com/media/posts/8/renfe-1668-2003.jpg" alt="Renfe via ampla 2003" width="1000" height="825" sizes="(min-width: 1500px) calc(7.87vw + 610px), (min-width: 900px) calc(44.48vw + 68px), (min-width: 780px) calc(8vw + 604px), calc(84.35vw + 23px)" srcset="https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1668-2003-xs.jpg 300w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1668-2003-sm.jpg 480w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/renfe-1668-2003-md.jpg 768w"><figcaption>Xarxa dâample 1668 de RENFE lâany 2003</figcaption></figure><p>Lâany 2000, es revisa aquest pla amb el "<strong>Pla dâInfraestructures 2000-2007</strong>", que dedicava més de la meitat dels diners gastats en obres a tot Espanya directament al ferrocarril, una cosa absolutament impensable només 10 anys abans. Lâobjectiu dâaquest pla era aconseguir posar qualsevol capital de provÃncia a menys de 4 hores de Madrid i menys de 6 hores de Barcelona. Per això, es planeja una à mplia xarxa dâalta velocitat en estrella des de Madrid, que cobreix tota la PenÃnsula Ibèrica però que no té en consideració les relacions no radials.</p><p> </p><figure class="post__image post__image--center"><img loading="lazy" src="https://wefer.com/media/posts/8/Renfe-PIT-00-07.jpg" alt="Renfe PIT 2000-2007" width="1300" height="914" sizes="(min-width: 1500px) calc(7.87vw + 610px), (min-width: 900px) calc(44.48vw + 68px), (min-width: 780px) calc(8vw + 604px), calc(84.35vw + 23px)" srcset="https://wefer.com/media/posts/8/responsive/Renfe-PIT-00-07-xs.jpg 300w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/Renfe-PIT-00-07-sm.jpg 480w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/Renfe-PIT-00-07-md.jpg 768w"><figcaption>Projectes per al perÃode 2000-2007</figcaption></figure><p>Lâany 2004, el govern canvia, i també canvien les prioritats dâinversió en ferrocarril. El nou PISIT (Pla Intermodal dâInfraestructures del Transport) torna a enfocar les inversions del ferrocarril més cap a la millora generalitzada de lÃnies que no pas cap a la construcció dâunes quantes de totalment noves, tot i que no es desprograma cap de les previstes. Aixà mateix, augmenta encara més el pressupost destinat al ferrocarril i sâinclouen noves relacions no radials.</p><p><strong>El 31 de desembre de 2004 és lâúltim dia en què existeix RENFE com a empresa estatal de ferrocarrils</strong>, i neix la "nova" RENFE Operadora. A partir dâaquell moment, només serà una empresa explotadora més de la xarxa, mentre que tota la infraestructura passa a estar gestionada pel GIF. Aquests canvis han de permetre lâaparició de noves companyies que competeixin amb RENFE en el transport per ferrocarril, tant de mercaderies com de passatgers, obrint una nova era totalment diferent per al conjunt del ferrocarril europeu.</p><h3 id="periode2004">2004-2016: lâAVE es consolida i les rodalies creixen mentre es redueixen la resta de trà fics</h3><p>En aquest perÃode, les inversions realitzades amb anterioritat i les que es continuen fent marquen la demanda de transport. Podem dividir els trà fics en els apartats següents:</p><ul><li><strong>Alta Velocitat (AVE):</strong>
134 continua la construcció de noves lÃnies fins a convertir Espanya en el paÃs amb més extensió de xarxa dâalta velocitat en comparació amb el seu territori i població. Tanmateix, també és, amb diferència, la xarxa més infrautilitzada i la que queda més lluny de la rendibilitat tant econòmica com social. La xarxa connecta Barcelona amb Madrid i també València amb Madrid, seguint lâesquema centralitzat dissenyat pel govern. Es completa la connexió amb la xarxa francesa a La Jonquera mitjançant un túnel internacional (de capital privat) que permet, per primera vegada en la història, que un tren espanyol circuli per França (i Europa) sense haver de canviar lâample.</li><li><strong>Rodalies:</strong> la xarxa de rodalies continua creixent en ús, bà sicament a Madrid, on es realitzen grans inversions, i en menor mesura en la resta de nuclis. La gestió de la xarxa de rodalies catalana es traspassa parcialment al govern autonòmic de la Generalitat a causa del descontentament pel seu mal funcionament, però no aixà la infraestructura.</li><li><strong>Llarg recorregut:</strong> la majoria de trens són suprimits i reemplaçats per lâAVE. Només en aquelles relacions on no existeix AVE es mantenen serveis destacables, però la manca dâinversió en la xarxa convencional va degradant el servei.</li><li><strong>Mercaderies:</strong> partint dâunes xifres pèssimes, la quota de mercat del ferrocarril en la logÃstica comercial es desploma fins a la total irrellevà ncia, al contrari del que passa en altres països. Per exemple, mentre en aquest perÃode a Amèrica del Nord el ferrocarril representava al voltant del 43% de la quota de mercat, a Espanya baixa per sota del 5%. Malgrat les moltes declaracions dâintencions per part de les autoritats assegurant voler revertir la situació, no es realitza cap pla per ressuscitar el transport per ferrocarril.</li></ul><h3 id="periode2017">2017-actualitat (2020): unió amb FEVE i la competència</h3><p>En aquest perÃode, les inversions en Alta Velocitat comencen a alentir-se a causa del seu alt cost i del seu baix retorn social. Sâaprofita la crisi de la COVID-19 per suprimir els pocs trens de llarg recorregut convencionals i nocturns que encara resistien.</p><p>Dâaltra banda, la xarxa de via estreta del nord dâEspanya, després de patir importants retallades, queda integrada dins de lâestructura de Renfe.</p><p>Pel que fa a les mercaderies, comença una tÃmida tendència a la recuperació de la mà dâempreses privades que entren en competència amb Renfe.</p><p>A més, sâanuncien noves companyies que entren a competir en el mercat de trens de passatgers, bà sicament dâalta velocitat, en el marc del procés de liberalització del mercat ferroviari europeu.</p><figure class="post__image post__image--center"><a href="../../../../../media/files/plano-adif-2019.gif" target="_blank" rel="noopener noreferrer"><img loading="lazy" src="https://wefer.com/media/posts/8/plano-adif-2019.jpg" alt="ADIF 2019" width="1300" height="891" sizes="(min-width: 1500px) calc(7.87vw + 610px), (min-width: 900px) calc(44.48vw + 68px), (min-width: 780px) calc(8vw + 604px), calc(84.35vw + 23px)" srcset="https://wefer.com/media/posts/8/responsive/plano-adif-2019-xs.jpg 300w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/plano-adif-2019-sm.jpg 480w, https://wefer.com/media/posts/8/responsive/plano-adif-2019-md.jpg 768w"></a></figure>Xarxa<span style="font-size: 10pt;"><em><span style="color: #999999;"> d'ADIF l'any 2019 </span></em></span><p></p><p> </p><p> </p><footer><div class="content__tag-share"><ul class="content__tag"><li><a href="https://wefer.com/tag/historia/">història</a></li><li><a href="https://wefer.com/tag/renfe/">RENFE</a></li></ul><div class="content__share"><a href="https://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https%3A%2F%2Fwefer.com%2Frenfe-adif-historia-de-la-via-ampla%2F" class="js-share facebook" aria-label="Share with Facebook" rel="nofollow noopener noreferrer"><svg class="icon"><use xlink:href="https://wefer.com/assets/svg/svg-map.svg#facebook"/></svg> </a><a href="https://twitter.com/intent/tweet?url=https%3A%2F%2Fwefer.com%2Frenfe-adif-historia-de-la-via-ampla%2F&via=wefer.com%2C%20Web%20Ferrovi%C3%A0ria&text=Renfe%20%2F%20ADIF%3A%20hist%C3%B2ria%20de%20la%20via%20ampla" class="js-share twitter" aria-label="Share with Twitter" rel="nofollow noopener noreferrer"><svg class="icon"><use xlink:href="https://wefer.com/assets/svg/svg-map.svg#twitter"/></svg> </a><a href="https://pinterest.com/pin/create/button/?url=https%3A%2F%2Fwefer.com%2Frenfe-adif-historia-de-la-via-ampla%2F&media=https%3A%2F%2Fwefer.com%2Fmedia%2Fposts%2F8%2FP1030826.JPG&description=Renfe%20%2F%20ADIF%3A%20hist%C3%B2ria%20de%20la%20via%20ampla" class="js-share pinterest" aria-label="Share with Pinterest" rel="nofollow noopener noreferrer"><svg class="icon"><use xlink:href="https://wefer.com/assets/svg/svg-map.svg#pinterest"/></svg></a></div></div></footer></div></div></article>
134<div class="main__right main__right--bottom"><div class="related"><h2 class="related__title">Related posts:</h2><ul class="related__items"><li class="related__item"><h3 class="h5"><a href="https://wefer.com/renfe-adif-montgat-nord/">Renfe / ADIF: Montgat Nord</a></h3></li><li class="related__item"><h3 class="h5"><a href="https://wefer.com/renfe-adif-montgat/">Renfe / ADIF: estació de Montgat</a></h3></li><li class="related__item"><h3 class="h5"><a href="https://wefer.com/historia-del-ferrocarril-espanol/">Història del ferrocarril a Espanya: 1848 a 1941</a></h3></li><li class="related__item"><h3 class="h5"><a href="https://wefer.com/badalona/">Renfe / ADIF: estació de Badalona </a></h3></li><li class="related__item"><h3 class="h5"><a href="https://wefer.com/renfe-adif-sant-adria-de-besos/">Renfe / ADIF: estació de Sant Adrià de Besòs</a></h3></li></ul></div><div class="banner banner--after-content"><a href="https://www.wefer.com"><div align="center"><img src="/media/files/wefer-logo.gif" alt="WEFER, Web ferroviaria. Fotos e historia del ferrocarril en Cataluña y España"></div></a><hr><h6 align="center">WEFER, web ferroviaria - El ferrocarril en España - Marçal Guardiola Sánchez - Copyright 1997-2025</h6><hr><p align="center">Si te ha interesado esta página, también pueden interesarte:<br><a href="https://railmotif.es" target="_blank"><b>railmotif.es</b><i> - Modelismo ferroviario en escala H0 y N</i></a><br><a href="https://transport.cat" target="_blank"><b>transport.cat</b><i> - Foro del transporte en Cataluña</i></a></p></div></div></main><footer class="footer"><div class="footer__copyright"><p>Powered by Publii</p><p>Copyright Marçal Guardiola Sánchez 1997 - 2025</p></div></footer></div></div>
134<script defer="defer" src="https://wefer.com/assets/js/scripts.min.js?v=1ea8317abae2e05fa2a65ed7bbff7ba7"></script>
134<script>var images = document.querySelectorAll('img[loading]'); 135 136 for (var i = 0; i < images.length; i++) { 137 if (images[i].complete) { 138 images[i].classList.add('is-loaded'); 139 } else { 140 images[i].addEventListener('load', function () { 141 this.classList.add('is-loaded'); 142 }, false); 143 } 144 }</script>
144<script type="text/javascript">async function SimpleWebsiteTranslator(){new google.translate.TranslateElement({pageLanguage:"es",includedLanguages:"ca,es,en,fr,de,eu,gl,pt,it,nl,zh,ja,eo,ru,id,ko",layout: google.translate.TranslateElement.InlineLayout.HORIZONTAL,autoDisplay:false},"simple_website_translator");}</script>
144<script type="text/javascript" src="https://translate.google.com/translate_a/element.js?cb=SimpleWebsiteTranslator"></script>
144<div class="pcb" data-behaviour="badge" data-behaviour-link="#cookie-settings" data-revision="1" data-config-ttl="90" data-debug-mode="false"><div role="dialog" aria-modal="true" aria-hidden="true" aria-labelledby="pcb-title" aria-describedby="pcb-txt" class="pcb__banner"><div class="pcb__inner"><div id="pcb-title" role="heading" aria-level="2" class="pcb__title">la ley nos obliga a molestarte avisándote de que esta página usa "Cookies"</div><div id="pcb-txt" class="pcb__txt">Selecciona las cookies que quieres permitir mediante las casillas de verificación a continuación; nuestro sitio web utiliza cookies para examinar el tráfico del sitio y la actividad del usuario mientras se encuentra en nuestro sitio y para proporcionar funcionalidad de redes sociales. <a href="#not-specified">More details...</a></div><div class="pcb__buttons"><button type="button" class="pcb__btn pcb__btn--link pcb__btn--configure" aria-haspopup="dialog">Editar preferencias</button> <button type="button" class="pcb__btn pcb__btn--solid pcb__btn--accept">Guardar</button></div></div></div><div class="pcb__popup" role="dialog" aria-modal="true" aria-hidden="true" aria-labelledby="pcb-popup-title"><div class="pcb__popup__wrapper"><div class="pcb__inner pcb__popup__inner"><div class="pcb__popup__heading"><div id="pcb-popup-title" role="heading" aria-level="2" class="pcb__title">Preferencias de "cookies"</div><button class="pcb__popup__close" aria-label="Close"></button></div><div class="pcb__popup__content"><div class="pcb__txt pcb__popup__txt">Usamos cookies para mejorar su experiencia de navegación, mostrar anuncios o contenido personalizados y analizar nuestro tráfico. Al hacer clic en "Aceptar todo", usted acepta nuestro uso de cookies. <a href="#not-specified">More details...</a></div><ul class="pcb__groups"><li class="pcb__group"><details><summary class="pcb__group__title no-desc">Requeridas</summary></details><div class="pcb__popup__switch is-checked"><input type="checkbox" data-group-name="" id="pcb-group-0" checked="checked"> <label for="pcb-group-0">Requeridas</label></div></li><li class="pcb__group"><details><summary class="pcb__group__title no-desc">Funcionales</summary></details><div class="pcb__popup__switch"><input type="checkbox" data-group-name="functions" id="functions-cookies"> <label for="functions-cookies">Funcionales</label></div></li><li class="pcb__group"><details><summary class="pcb__group__title no-desc">AnalÃticas</summary></details><div class="pcb__popup__switch"><input type="checkbox" data-group-name="analytics" id="analytics-cookies"> <label for="analytics-cookies">AnalÃticas</label></div></li></ul></div><div class="pcb__buttons pcb__popup__buttons"><button type="button" class="pcb__btn pcb__btn--solid pcb__btn--accept">Aceptar todo</button> <button type="button" class="pcb__btn pcb__btn--reject">Denegar todo</button> <button type="button" class="pcb__btn pcb__btn--save">Guardar preferencias</button></div></div></div></div><div class="pcb__overlay" aria-hidden="true"></div><button class="pcb__badge" aria-label="PolÃtica de cookies" aria-hidden="true"><svg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" aria-hidden="true" focusable="false" width="40" height="40" viewBox="0 0 23 23" fill="currentColor"><path d="M21.41 12.71c-.08-.01-.15 0-.22 0h-.03c-.03 0-.05 0-.08.01-.07 0-.13.01-.19.04-.52.21-1.44.19-2.02-.22-.44-.31-.65-.83-.62-1.53a.758.758 0 0 0-.27-.61.73.73 0 0 0-.65-.14c-1.98.51-3.49.23-4.26-.78-.82-1.08-.73-2.89.24-4.49.14-.23.14-.52 0-.75a.756.756 0 0 0-.67-.36c-.64.03-1.11-.1-1.31-.35-.19-.26-.13-.71-.01-1.29.04-.18.06-.38.03-.59-.05-.4-.4-.7-.81-.66C5.1 1.54 1 6.04 1 11.48 1 17.28 5.75 22 11.6 22c5.02 0 9.39-3.54 10.39-8.42.08-.4-.18-.78-.58-.87Zm-9.81 7.82c-5.03 0-9.12-4.06-9.12-9.06 0-4.34 3.05-8 7.25-8.86-.08.7.05 1.33.42 1.81.24.32.66.67 1.38.84-.76 1.86-.65 3.78.36 5.11.61.81 2.03 2 4.95 1.51.18.96.71 1.54 1.18 1.87.62.43 1.38.62 2.1.62.05 0 .09 0 .13-.01-1.23 3.64-4.7 6.18-8.64 6.18ZM13 17c0 .55-.45 1-1 1s-1-.45-1-1 .45-1 1-1 1 .45 1 1Zm5.29-12.3a.99.99 0 0 1-.29-.71c0-.55.45-.99 1-.99a1 1 0 0 1 .71.3c.19.19.29.44.29.71 0 .55-.45.99-1 .99a1 1 0 0 1-.71-.3ZM9 13.5c0 .83-.67 1.5-1.5 1.5S6 14.33 6 13.5 6.67 12 7.5 12s1.5.67 1.5 1.5Zm3.25.81a.744.744 0 0 1-.06-1.05c.28-.32.75-.34 1.05-.06.31.28.33.75.05 1.06-.15.16-.35.25-.56.25-.18 0-.36-.06-.5-.19ZM8.68 7.26c.41.37.44 1 .07 1.41-.2.22-.47.33-.75.33a.96.96 0 0 1-.67-.26c-.41-.37-.44-1-.07-1.41.37-.42 1-.45 1.41-.08Zm11.48 1.88c.18-.19.52-.19.7 0 .05.04.09.1.11.16.03.06.04.12.04.19 0 .13-.05.26-.15.35-.09.1-.22.15-.35.15s-.26-.05-.35-.15a.355.355 0 0 1-.11-.
14416.433.433 0 0 1-.04-.19c0-.13.05-.26.15-.35Zm-4.93-1.86a.75.75 0 1 1 1.059-1.06.75.75 0 0 1-1.059 1.06Z"/></svg></button></div>
144<script>(function(win) { 145 if (!document.querySelector('.pcb')) { 146 return; 147 } 148 149 var cbConfig = { 150 behaviour: document.querySelector('.pcb').getAttribute('data-behaviour'), 151 behaviourLink: document.querySelector('.pcb').getAttribute('data-behaviour-link'), 152 revision: document.querySelector('.pcb').getAttribute('data-revision'), 153 configTTL: parseInt(document.querySelector('.pcb').getAttribute('data-config-ttl'), 10), 154 debugMode: document.querySelector('.pcb').getAttribute('data-debug-mode') === 'true', 155 initialState: null, 156 initialLsState: null, 157 previouslyAccepted: [] 158 }; 159 160 var cbUI = { 161 wrapper: document.querySelector('.pcb'), 162 banner: { 163 element: null, 164 btnAccept: null, 165 btnReject: null, 166 btnConfigure: null 167 }, 168 popup: { 169 element: null, 170 btnClose: null, 171 btnSave: null, 172 btnAccept: null, 173 btnReject: null, 174 checkboxes: null, 175 }, 176 overlay: null, 177 badge: null, 178 blockedScripts: document.querySelectorAll('script[type^="gdpr-blocker/"]'), 179 triggerLinks: cbConfig.behaviourLink ? document.querySelectorAll('a[href*="' + cbConfig.behaviourLink + '"]') : null 180 }; 181 182 function initUI () { 183 // setup banner elements 184 cbUI.banner.element = cbUI.wrapper.querySelector('.pcb__banner'); 185 cbUI.banner.btnAccept = cbUI.banner.element.querySelector('.pcb__btn--accept'); 186 cbUI.banner.btnReject = cbUI.banner.element.querySelector('.pcb__btn--reject'); 187 cbUI.banner.btnConfigure = cbUI.banner.element.querySelector('.pcb__btn--configure'); 188 189 // setup popup elements 190 if (cbUI.wrapper.querySelector('.pcb__popup')) { 191 cbUI.popup.element = cbUI.wrapper.querySelector('.pcb__popup'); 192 cbUI.popup.btnClose = cbUI.wrapper.querySelector('.pcb__popup__close'); 193 cbUI.popup.btnSave = cbUI.popup.element.querySelector('.pcb__btn--save'); 194 cbUI.popup.btnAccept = cbUI.popup.element.querySelector('.pcb__btn--accept'); 195 cbUI.popup.btnReject = cbUI.popup.element.querySelector('.pcb__btn--reject'); 196 cbUI.popup.checkboxes = cbUI.popup.element.querySelector('input[type="checkbox"]'); 197 // setup overlay 198 cbUI.overlay = cbUI.wrapper.querySelector('.pcb__overlay'); 199 } 200 201 cbUI.badge = cbUI.wrapper.querySelector('.pcb__badge'); 202 203 if (cbConfig.behaviour.indexOf('link') > -1) { 204 for (var i = 0; i < cbUI.triggerLinks.length; i++) { 205 cbUI.triggerLinks[i].addEventListener('click', function(e) { 206 e.preventDefault(); 207 showBannerOrPopup(); 208 }); 209 } 210 } 211 } 212 213 function initState () { 214 var lsKeyName = getConfigName(); 215 var currentConfig = localStorage.getItem(lsKeyName); 216 var configIsFresh = checkIfConfigIsFresh(); 217 218 if (!configIsFresh || currentConfig === null) { 219 if (cbConfig.debugMode) { 220 console.log('ðª Config not found, or configuration expired'); 221 } 222 223 if (window.publiiCBGCM) { 224 gtag('consent', 'default', { 225 'ad_storage': window.publiiCBGCM.defaultState.ad_storage ? 'granted' : 'denied', 226 'ad_personalization': window.publiiCBGCM.defaultState.ad_personalization ? 'granted' : 'denied', 227 'ad_user_data': window.publiiCBGCM.defaultState.ad_user_data ? 'granted' : 'denied', 228 'analytics_storage': window.publiiCBGCM.defaultState.analytics_storage ? 'granted' : 'denied', 229 'personalization_storage': window.publiiCBGCM.defaultState.personalization_storage ? 'granted' : 'denied', 230 'functionality_storage': window.publiiCBGCM.defaultState.functionality_storage ? 'granted' : 'denied', 231 'security_storage': window.publiiCBGCM.defaultState.security_storage ? 'granted' : 'denied' 232 }); 233 234 if (cbConfig.debugMode) { 235 console.log('ðª GCMv2 DEFAULT STATE: ' + JSON.stringify({ 236 'ad_storage': window.publiiCBGCM.defaultState.ad_storage ? 'granted' : 'denied', 237 'ad_personalization': window.publiiCBGCM.defaultState.ad_personalization ? 'granted' : 'denied', 238 'ad_user_data': window.publiiCBGCM.defaultState.ad_user_data ? 'granted' : 'denied',
239 'analytics_storage': window.publiiCBGCM.defaultState.analytics_storage ? 'granted' : 'denied', 240 'personalization_storage': window.publiiCBGCM.defaultState.personalization_storage ? 'granted' : 'denied', 241 'functionality_storage': window.publiiCBGCM.defaultState.functionality_storage ? 'granted' : 'denied', 242 'security_storage': window.publiiCBGCM.defaultState.security_storage ? 'granted' : 'denied' 243 })); 244 } 245 } 246 247 showBanner(); 248 } else if (typeof currentConfig === 'string') { 249 if (cbConfig.debugMode) { 250 console.log('ðª Config founded'); 251 } 252 253 cbConfig.initialLsState = currentConfig.split(','); 254 255 if (window.publiiCBGCM) { 256 gtag('consent', 'default', { 257 'ad_storage': getDefaultConsentState(currentConfig, 'ad_storage'), 258 'ad_personalization': getDefaultConsentState(currentConfig, 'ad_personalization'), 259 'ad_user_data': getDefaultConsentState(currentConfig, 'ad_user_data'), 260 'analytics_storage': getDefaultConsentState(currentConfig, 'analytics_storage'), 261 'personalization_storage': getDefaultConsentState(currentConfig, 'personalization_storage'), 262 'functionality_storage': getDefaultConsentState(currentConfig, 'functionality_storage'), 263 'security_storage': getDefaultConsentState(currentConfig, 'security_storage') 264 }); 265 266 if (cbConfig.debugMode) { 267 console.log('ðª GCMv2 DEFAULT STATE: ' + JSON.stringify({ 268 'ad_storage': getDefaultConsentState(currentConfig, 'ad_storage'), 269 'ad_personalization': getDefaultConsentState(currentConfig, 'ad_personalization'), 270 'ad_user_data': getDefaultConsentState(currentConfig, 'ad_user_data'), 271 'analytics_storage': getDefaultConsentState(currentConfig, 'analytics_storage'), 272 'personalization_storage': getDefaultConsentState(currentConfig, 'personalization_storage'), 273 'functionality_storage': getDefaultConsentState(currentConfig, 'functionality_storage'), 274 'security_storage': getDefaultConsentState(currentConfig, 'security_storage') 275 })); 276 } 277 } 278 279 showBadge(); 280 281 if (cbUI.popup.element) { 282 var allowedGroups = currentConfig.split(','); 283 var checkedCheckboxes = cbUI.popup.element.querySelectorAll('input[type="checkbox"]:checked'); 284 285 for (var j = 0; j < checkedCheckboxes.length; j++) { 286 var name = checkedCheckboxes[j].getAttribute('data-group-name'); 287 288 if (name && name !== '-' && allowedGroups.indexOf(name) === -1) { 289 checkedCheckboxes[j].checked = false; 290 } 291 } 292 293 for (var i = 0; i < allowedGroups.length; i++) { 294 var checkbox = cbUI.popup.element.querySelector('input[type="checkbox"][data-group-name="' + allowedGroups[i] + '"]'); 295 296 if (checkbox) { 297 checkbox.checked = true; 298 } 299 300 allowCookieGroup(allowedGroups[i]); 301 } 302 } 303 } 304 305 setTimeout(function () { 306 cbConfig.initialState = getInitialStateOfConsents(); 307 }, 0); 308 } 309 310 function checkIfConfigIsFresh () { 311 var lastConfigSave = localStorage.getItem('publii-gdpr-cookies-config-save-date'); 312 313 if (lastConfigSave === null) { 314 return false; 315 } 316 317 lastConfigSave = parseInt(lastConfigSave, 10); 318 319 if (lastConfigSave === 0) { 320 return true; 321 } 322 323 if (+new Date() - lastConfigSave < cbConfig.configTTL * 24 * 60 * 60 * 1000) { 324 return true; 325 } 326 327 return false; 328 } 329 330 function getDefaultConsentState (currentConfig, consentGroup) { 331 let configGroups = currentConfig.split(','); 332 333 for (let i = 0; i < configGroups.length; i++) { 334 let groupName = configGroups[i]; 335 let group = window.publiiCBGCM.groups.find(group => group.cookieGroup === groupName); 336 337 if (group && group[consentGroup]) { 338 return 'granted'; 339 } 340 } 341 342 if (window.publiiCBGCM.defaultState[consentGroup]) { 343 return 'granted'; 344 } 345 346 return 'denied'; 347 } 348 349 function initBannerEvents () { 350 cbUI.banner.btnAccept.addEventListener('click', function (e) { 351 e.preventDefault(); 352 acceptAllCookies('banner'); 353 showBadge(); 354 }, false); 355 356 if (cbUI.banner.btnReject) { 357 cbUI.banner.btnReject.addEventListener('click', function (e) { 358 e.preventDefault(); 359 rejectAllCookies(); 360 showBadge(); 361 }, false); 362 } 363 364 if (cbUI.banner.btnConfigure) { 365 cbUI.banner.btnConfigure.addEventListener('click', function (e) { 366 e.preventDefault(); 367 hideBanner(); 368 showAdvancedPopup(); 369 showBadge(); 370 }, false); 371 } 372 } 373 374 function initPopupEvents () { 375 if (!cbUI.popup.element) { 376 return; 377 } 378 379 cbUI.overlay.addEventListener('click', function (e) { 380 hideAdvancedPopup(); 381 }, false); 382 383 cbUI.popup.element.addEventListener('click', function (e) { 384 e.stopPropagation(); 385 }, false); 386 387 cbUI.popup.btnAccept.addEventListener('click', function (e) { 388 e.preventDefault(); 389 acceptAllCookies('popup'); 390 }, false); 391 392 cbUI.popup.btnReject.addEventListener('click', function (e) { 393 e.preventDefault(); 394 rejectAllCookies(); 395 }, false); 396 397 cbUI.popup.btnSave.addEventListener('click', function (e) { 398 e.preventDefault(); 399 saveConfiguration(); 400 }, false); 401 402 cbUI.popup.btnClose.addEventListener('click', function (e) { 403 e.preventDefault(); 404 hideAdvancedPopup(); 405 }, false); 406 } 407 408 function initBadgeEvents () { 409 if (!cbUI.badge) { 410 return; 411 } 412 413 cbUI.badge.addEventListener('click', function (e) { 414 showBannerOrPopup(); 415 }, false); 416 } 417 418 initUI(); 419 initState(); 420 initBannerEvents(); 421 initPopupEvents(); 422 initBadgeEvents(); 423 424 /** 425 * API 426 */ 427 function addScript (src, inline) { 428 var newScript = document.createElement('script'); 429 430 if (src) { 431 newScript.setAttribute('src', src); 432 } 433 434 if (inline) { 435 newScript.text = inline; 436 } 437 438 document.body.appendChild(newScript); 439 } 440 441 function allowCookieGroup (allowedGroup) { 442 var scripts = document.querySelectorAll('script[type="gdpr-blocker/' + allowedGroup + '"]'); 443 cbConfig.previouslyAccepted.push(allowedGroup); 444 445 for (var j = 0; j < scripts.length; j++) { 446 addScript(scripts[j].src, scripts[j].text); 447 } 448 449 var groupEvent = new Event('publii-cookie-banner-unblock-' + allowedGroup); 450 document.body.dispatchEvent(groupEvent); 451 unlockEmbeds(allowedGroup); 452 453 if (cbConfig.debugMode) { 454 console.log('ðª Allowed group: ' + allowedGroup); 455 } 456 457 if (window.publiiCBGCM && (!cbConfig.initialLsState || cbConfig.initialLsState.indexOf(allowedGroup) === -1)) { 458 let consentResult = {}; 459 let group = window.publiiCBGCM.groups.find(group => group.cookieGroup === allowedGroup); 460 461 if (group) { 462 let foundSomeConsents = false; 463
464 Object.keys(group).forEach(key => { 465 if (key !== 'cookieGroup' && group[key] === true) { 466 consentResult[key] = 'granted'; 467 foundSomeConsents = true; 468 } 469 }); 470 471 if (foundSomeConsents) { 472 gtag('consent', 'update', consentResult); 473 474 if (cbConfig.debugMode) { 475 console.log('ðª GCMv2 UPDATE: ' + JSON.stringify(consentResult)); 476 } 477 } 478 } 479 } 480 } 481 482 function showBannerOrPopup () { 483 if (cbUI.popup.element) { 484 showAdvancedPopup(); 485 } else { 486 showBanner(); 487 } 488 } 489 490 function showAdvancedPopup () { 491 cbUI.popup.element.classList.add('is-visible'); 492 cbUI.overlay.classList.add('is-visible'); 493 cbUI.popup.element.setAttribute('aria-hidden', 'false'); 494 cbUI.overlay.setAttribute('aria-hidden', 'false'); 495 } 496 497 function hideAdvancedPopup () { 498 cbUI.popup.element.classList.remove('is-visible'); 499 cbUI.overlay.classList.remove('is-visible'); 500 cbUI.popup.element.setAttribute('aria-hidden', 'true'); 501 cbUI.overlay.setAttribute('aria-hidden', 'true'); 502 } 503 504 function showBanner () { 505 cbUI.banner.element.classList.add('is-visible'); 506 cbUI.banner.element.setAttribute('aria-hidden', 'false'); 507 } 508 509 function hideBanner () { 510 cbUI.banner.element.classList.remove('is-visible'); 511 cbUI.banner.element.setAttribute('aria-hidden', 'true'); 512 } 513 514 function showBadge () { 515 if (!cbUI.badge) { 516 return; 517 } 518 519 cbUI.badge.classList.add('is-visible'); 520 cbUI.badge.setAttribute('aria-hidden', 'false'); 521 } 522 523 function getConfigName () { 524 var lsKeyName = 'publii-gdpr-allowed-cookies'; 525 526 if (cbConfig.revision) { 527 lsKeyName = lsKeyName + '-v' + parseInt(cbConfig.revision, 10); 528 } 529 530 return lsKeyName; 531 } 532 533 function storeConfiguration (allowedGroups) { 534 var lsKeyName = getConfigName(); 535 var dataToStore = allowedGroups.join(','); 536 localStorage.setItem(lsKeyName, dataToStore); 537 538 if (cbConfig.configTTL === 0) { 539 localStorage.setItem('publii-gdpr-cookies-config-save-date', 0); 540 541 if (cbConfig.debugMode) { 542 console.log('ðª Store never expiring configuration'); 543 } 544 } else { 545 localStorage.setItem('publii-gdpr-cookies-config-save-date', +new Date()); 546 } 547 } 548 549 function getInitialStateOfConsents () { 550 if (!cbUI.popup.element) { 551 return []; 552 } 553 554 var checkedGroups = cbUI.popup.element.querySelectorAll('input[type="checkbox"]:checked'); 555 var groups = []; 556 557 for (var i = 0; i < checkedGroups.length; i++) { 558 var allowedGroup = checkedGroups[i].getAttribute('data-group-name'); 559 560 if (allowedGroup !== '') { 561 groups.push(allowedGroup); 562 } 563 } 564 565 if (cbConfig.debugMode) { 566 console.log('ðª Initial state: ' + groups.join(', ')); 567 } 568 569 return groups; 570 } 571 572 function getCurrentStateOfConsents () { 573 if (!cbUI.popup.element) { 574 return []; 575 } 576 577 var checkedGroups = cbUI.popup.element.querySelectorAll('input[type="checkbox"]:checked'); 578 var groups = []; 579 580 for (var i = 0; i < checkedGroups.length; i++) { 581 var allowedGroup = checkedGroups[i].getAttribute('data-group-name'); 582 583 if (allowedGroup !== '') { 584 groups.push(allowedGroup); 585 } 586 } 587 588 if (cbConfig.debugMode) { 589 console.log('ðª State to save: ' + groups.join(', ')); 590 } 591 592 return groups; 593 } 594 595 function getAllGroups () { 596 if (!cbUI.popup.element) { 597 return []; 598 } 599 600 var checkedGroups = cbUI.popup.element.querySelectorAll('input[type="checkbox"]'); 601 var groups = []; 602 603 for (var i = 0; i < checkedGroups.length; i++) { 604 var allowedGroup = checkedGroups[i].getAttribute('data-group-name'); 605 606 if (allowedGroup !== '') { 607 groups.push(allowedGroup); 608 } 609 } 610 611 return groups; 612 } 613 614 function acceptAllCookies (source) { 615 var groupsToAccept = getAllGroups(); 616 storeConfiguration(groupsToAccept); 617 618 for (var i = 0; i < groupsToAccept.length; i++) { 619 var group = groupsToAccept[i]; 620 621 if (cbConfig.initialState.indexOf(group) > -1 || cbConfig.previouslyAccepted.indexOf(group) > -1) { 622 if (cbConfig.debugMode) { 623 console.log('ðª Skip previously activated group: ' + group); 624 } 625 626 continue; 627 } 628 629 allowCookieGroup(group); 630 } 631 632 if (cbUI.popup.element) { 633 var checkboxesToCheck = cbUI.popup.element.querySelectorAll('input[type="checkbox"]'); 634 635 for (var j = 0; j < checkboxesToCheck.length; j++) { 636 checkboxesToCheck[j].checked = true; 637 } 638 } 639 640 if (cbConfig.debugMode) { 641 console.log('ðª Accept all cookies: ', groupsToAccept.join(', ')); 642 } 643 644 if (source === 'popup') { 645 hideAdvancedPopup(); 646 } else if (source === 'banner') { 647 hideBanner(); 648 } 649 } 650 651 function rejectAllCookies () { 652 if (cbConfig.debugMode) {
653 console.log('ðª Reject all cookies'); 654 } 655 656 storeConfiguration([]); 657 setTimeout(function () { 658 window.location.reload(); 659 }, 100); 660 } 661 662 function saveConfiguration () { 663 var groupsToAccept = getCurrentStateOfConsents(); 664 storeConfiguration(groupsToAccept); 665 666 if (cbConfig.debugMode) { 667 console.log('ðª Save new config: ', groupsToAccept.join(', ')); 668 } 669 670 if (reloadIsNeeded(groupsToAccept)) { 671 setTimeout(function () { 672 window.location.reload(); 673 }, 100); 674 return; 675 } 676 677 for (var i = 0; i < groupsToAccept.length; i++) { 678 var group = groupsToAccept[i]; 679 680 if (cbConfig.initialState.indexOf(group) > -1 || cbConfig.previouslyAccepted.indexOf(group) > -1) { 681 if (cbConfig.debugMode) { 682 console.log('ðª Skip previously activated group: ' + group); 683 } 684 685 continue; 686 } 687 688 allowCookieGroup(group); 689 } 690 691 hideAdvancedPopup(); 692 } 693 694 function reloadIsNeeded (groupsToAccept) { 695 // check if user rejected consent for initial groups 696 var initialGroups = cbConfig.initialState; 697 var previouslyAcceptedGroups = cbConfig.previouslyAccepted; 698 var groupsToCheck = initialGroups.concat(previouslyAcceptedGroups); 699 700 for (var i = 0; i < groupsToCheck.length; i++) { 701 var groupToCheck = groupsToCheck[i]; 702 703 if (groupToCheck !== '' && groupsToAccept.indexOf(groupToCheck) === -1) { 704 if (cbConfig.debugMode) { 705 console.log('ðª Reload is needed due lack of: ', groupToCheck); 706 } 707 708 return true; 709 } 710 } 711 712 return false; 713 } 714 715 function unlockEmbeds (cookieGroup) { 716 var iframesToUnlock = document.querySelectorAll('.pec-wrapper[data-consent-group-id="' + cookieGroup + '"]'); 717 718 for (var i = 0; i < iframesToUnlock.length; i++) { 719 var iframeWrapper = iframesToUnlock[i]; 720 iframeWrapper.querySelector('.pec-overlay').classList.remove('is-active'); 721 iframeWrapper.querySelector('.pec-overlay').setAttribute('aria-hidden', 'true'); 722 var iframe = iframeWrapper.querySelector('iframe'); 723 iframe.setAttribute('src', iframe.getAttribute('data-consent-src')); 724 } 725 } 726 727 win.publiiEmbedConsentGiven = function (cookieGroup) { 728 // it will unlock embeds 729 allowCookieGroup(cookieGroup); 730 731 var checkbox = cbUI.popup.element.querySelector('input[type="checkbox"][data-group-name="' + cookieGroup + '"]'); 732 733 if (checkbox) { 734 checkbox.checked = true; 735 } 736 737 var groupsToAccept = getCurrentStateOfConsents(); 738 storeConfiguration(groupsToAccept); 739 740 if (cbConfig.debugMode) { 741 console.log('ðª Save new config: ', groupsToAccept.join(', ')); 742 } 743 } 744 })(window);</script>
744</body></html>
Line numbers count LF bytes from the start of the resource, as the search results do. Vendor segments are library code the classifier recognised; they are stored but not indexed. Bytes are shown as Latin1 characters, one per byte.